FeelConservation neix de la necessitat de poder conèixer animals sense que això impliqui utilitzar-los per entretenir-nos.
Creiem que veure la fauna de prop pot despertar estima, curiositat i ganes de protegir-la. I això pot ser molt valuós. Però també sabem que no tota experiència amb animals és respectuosa, encara que es presenti com a educativa, de rescat o de conservació.
La presència humana pot alterar conductes, generar estrès, facilitar malalties o sostenir models que posen l’experiència del visitant per davant de les necessitats de l’animal. Per això volem ajudar a diferenciar els llocs que realment treballen pel benestar i la conservació d’aquells que només ho fan servir com a etiqueta.
Em dic Joanna Riera. Soc psicòloga, doctora en Psicologia Social i primatòloga, amb formació en desenvolupament sostenible. Actualment treballo com a psicòloga social i psicopedagoga i continuo vinculada a la recerca en psicologia social i educativa.
Al llarg de la meva trajectòria he pogut conèixer la conservació també sobre el terreny, treballant amb ximpanzés al Taï Chimpanzee Project, a Costa d'Ivori, i al Limbe Wildlife Centre, al Camerun, en àmbits de recerca, benestar animal i educació.
Avui també sóc mare, i la maternitat ha canviat la manera com puc contribuir a la conservació, però no les ganes de continuar fent-ho. FeelConservation neix com la culminació de tot aquest recorregut i com la meva manera d'aportar-hi un granet de sorra en el moment vital en què em trobo.
Perquè conèixer els animals pot transformar la manera com ens relacionem amb ells. Però només si aprenem a mirar-los amb respecte.
No hem inventat aquests criteris des de zero. Parteixen de coneixement científic actual sobre benestar animal i de guies elaborades per persones que fa anys que treballen en conservació, primatologia, veterinària, santuaris, centres de recuperació i turisme responsable.
Ens basem, entre altres referències, en el model dels Cinc Dominis del benestar animal. Per nosaltres, garantir el benestar no és només evitar el dolor, la por o la malaltia. També vol dir que cada animal pugui tenir experiències positives, relacions socials adequades quan les necessita, capacitat d’escollir i un entorn que respecti, tant com sigui possible, la seva naturalesa.
També tenim en compte les orientacions de la IUCN, els estàndards d’EAZA i EARS, els principis ètics vinculats a la recerca del Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology, els criteris de PASA i els estàndards d’AZA i GFAS.
A partir de tot això, FeelConservation defineix criteris clars, específics i verificables. No busquem centres perfectes ni volem decidir des de fora qui mereix o no mereix existir. Volem donar visibilitat als projectes que fan les coses bé, que reconeixen els seus límits, que treballen per millorar i que posen els animals —i no l’espectacle— al centre.
A FeelConservation hi ha coses que no són negociables: el benestar dels animals i no alterar-los perquè nosaltres els puguem veure de més a prop.
No hi tenen cabuda el contacte rutinari, els selfies, alimentar-los directament ni els espectacles; tampoc perseguir, encerclar o modificar la conducta de la fauna lliure. Les acreditacions, l’educació, la transparència i l’impacte local són importants, però no poden tapar un mal benestar ni servir d’excusa per dir-ne conservació.
No volem acostar els animals a les persones a qualsevol preu: volem acostar les persones a la conservació